Authors
QUIN ÉS EL PES DEL RECONEIXEMENT EN L’APRENENTATGE?

Deia Vigotsky [1] (1896-1934) que els contextos i les relacions són aspectes determinants en els processos d’aprenentatge. Segons ell, les relacions amb la realitat, són des dels seus inicis relacions socials. Al fil d’aquesta visió entén que en l’aprenentatge existeix la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) , que és el nivell de desenvolupament al que podem arribar , acompanyats per la guia d’un adult  que a priori domina millor determinats coneixements o destreses. L’aprenentatge engloba un doble procés, un de construcció individual i un altre de social en tant que les persones formem part d’una comunitat, i tal com diu el professor Àngel Pérez Gómez al seu llibre Educarse en la era digital[2],  el social precedeix a l’individual. És en aquest sentit que les xarxes de relació dels nostres alumnes són fonamentals en la seva formació. La seva identitat es construeix en les múltiples relacions que han mantingut amb els altres. Els éssers humans som el resultat d’allò que el món dels altres ens ha donat. Per mitjà  de la conversa i el diàleg els nois i noies  construeixen la narració del món que habiten. La història de les relacions amb altres persones genera una història personal. Joan Quintana i […]

Comments: 0
Barcelonada

Ja fa temps que, aquells que exercim la docència a secundària , necessitem  replantejar-nos permanentment  el nostre treball a l’aula . Els canvis vertiginosos en l’actual marc tecnològic i social,  han vinguts acompanyats de canvis substancials en la manera d’entendre i comprendre la realitat dels nostres joves. Podríem dir que conviuen de manera natural amb la complexitat i la incertesa i alhora en una connectivitat contínua que ha variat de forma sensible la seva forma d’entendre les relacions. Un amic “íntim” pot ser algú a qui no es veu gairebé mai , però amb qui es “parla” diàriament a través de les xarxes socials. La seva manera d’aprendre va molt condicionada a tots aquests factors i això ha posat contra les cordes les metodologies tradicionals. S’escolta, es fa i s’és d’una altra manera. L’atenció, qualitat imprescindible en tot aprenentatge,  s’ha vist directament afectada per aquestes transformacions.  S’ha imposat l’alumne multitasca, amatent  a múltiples feines possibles a la vegada però poc centrat en cap d’elles. Una realitat que ens obliga a repensar les formes d’aprenentatge dels nostres alumnes per tal d’adequar-les a les seves necessitats i a l’adquisició de coneixements i competències pròpies del segle XXI. Sensibles com pocs en aquest […]

Comments: 0
Cinc factors per a una tria vocacional

“Tots tenim un talent innat i un gran potencial per explorar”. Valentí Fuster Una de les tasques importants dels nostres joves és haver de decidir què voldran ser de grans. Una tria gens fàcil que sovint es fa sense haver-li dedicat massa temps malgrat la seva transcendència. Així, el que els decanta cap a una elecció determinada , pot tenir més a veure amb una manera de sortejar dificultats o situacions percebudes com a poc gratificants, que no pas en una tria vocacional. Val la pena doncs, poder treballar amb els nois i noies uns criteris que els permetin desenvolupar després, un projecte personal propi que faci possible el desplegament del seu potencial. Per a fer-ho necessitem temps , dedicació i atenció, però a la pràctica pot ser molt rendible. Hi va la seva autorealització  i el seu encaix dins la societat, factors imprescindibles per al benestar individual i col.lectiu tal com ens ensenya la piràmide de Maslow. L’acompanyament i l’orientació per a treballar els criteris que portaran a la tria, em sembla fonamental per als adolescents que estan encara en el procés de construcció de la seva personalitat.  Els pares i els docents dediquem temps a informar i a explicar,  […]

Comments: 0
Gener del 1939: Una vivència familiar

Una de les millors coses d’escriure , és el feedback que reps  de persones que t’aporten coneixement, experiència , informació i crítica. Arran de l’article sobre Robert Capa, el Josep Ferret, un familiar proper,  em va fer arribar l’experiència que la nostra família va viure del final de la Guerra Civil. En coneixia una part petita, i em va emocionar saber-ne més. Avui la comparteixo, per rememorar i recordar una experiència que com tantes d’altres , va formar part de la història col.lectiva d’aquella generació. Sempre m’ha semblat que estem en deute amb ells i que hauríem pogut ser més curosos amb l’esforç silenciós que van fer per a aconseguir que les següents generacions poguéssim viure en pau. “Ara que t’he expressat els sentiments que m’han fet aflorar el teu escrit, permet-me que t’expliqui el que jo sé d’aquells dies de gener de 1939, records que em van explicar la meva mare Paquita, i la teva àvia Palmira. La situació de la família Julià va ser dramàtica aquells anys. Els  dos fills nois, (el Josep i el Joan), els tres gendres (Enric, Pere i Miquel) i el futur gendre Josep (el teu avi Pons) van ser mobilitzats i eren al […]

Comments: 0
15 de gener de 1939: El llegat de Robert Capa.

“Va ser a Espanya on la meva generació va aprendre que es pot tenir la raó i ser derrotat , que la força pot destruir l’ànima i que a vegades el coratge no obté cap mena de recompensa” Albert Camus     Les primeres vegades que vaig sentir a parlar de la Guerra Civil va ser de la mà de la meva àvia, una dona que aleshores tenia vint anys,  vivia a pagès, tenia un enamorat que va haver de marxar al front i de qui no va saber res durant mesos, i dos cosins que mai van tornar. Una història com la de tantes dones de l’època , que va explicar-nos als néts fins la sacietat , intentant inocular-nos un esperit pacifista. Ho va aconseguir sobradament. La captivadora manera de contar les seves històries aconseguia transportar-nos als escenaris  de la guerra tot saltant-nos la barrera del temps i revivint la duresa del conflicte. Ella ja no hi és però la imatge que em vaig fer de la Guerra Civil  ha quedat condicionada al seu relat, tan subjectiu i tan parcial com el de cadascú que la va viure i tan comú a l’hora pel que fa a l’horror viscut. […]

Comments: 0
Amb quatre T i quatre A, molt bones festes!

Comments: 0
L’alfabet de la sexualitat adolescent

“Vivir el Sexo. El hombre que aprendió a vibrar” és un llibre de Francesc Granja que de manera molt valenta i sincera, explica la transformació de la seva vida sexual i personal , després de tenir un accident de cotxe l’any 1994 que el va condicionar a viure en cadira de rodes des d’aleshores: “Em vaig quedar tetraplègic , sense la capacitat d’estimular un sol muscle des del pit fins als peus”, explica en iniciar el relat de la seva història. Des de la visió personalíssima de la seva experiència , el llibre ens obre la porta a tot un nou univers de la sexualitat, fet d’energia i emoció més enllà de la genitalitat . Per a poder explicar aquesta transformació, el Francesc ha trencat tabús i prejudicis antics des dels quals havia construït una visió peniscèntrica de la seva sexualitat, però sobretot ha  fet un profund viatge al seu interior i ha despullat  la seva ànima. Així  ha pogut reescriure un guió que semblava immutable fins llavors i en fer-ho ha descobert un concepte superior de l’amor: “el que sí que m’atreveixo a deduir és que la metamorfosi de la meva sexualitat, més enllà de la tetraplègia, o potser […]

Comments: 0
Mestres de la República

Comments: 0
Apte per a l’adopció

“Approved for Adoption” és un documental del tot recomanable que explica en primera persona l’experiència adoptiva de Jung  , un noi nascut a Corea i adoptat a Bèlgica als anys setanta.  Amb una sensibilitat colpidora , Jung narra la seva particular vivència del fet adoptiu a través d’un viatge que fa al seu país d’origen. Combina  l’animació amb les imatges reals per a conduir-nos per les diferents estacions de la seva vida i se serveix del dibuix animat per a fer-nos entrar en els espais més foscos d’aquestes estacions: els moments de les preguntes sense resposta, els moments d’incomprensió, de solitud o d’incertesa davant la seva adopció. No és casual que faci servir el dibuix animat. Per ell dibuixar va ser, durant molts anys, una eina d’evasió des de la qual imaginava respostes als seus interrogants. És gràcies a aquests dibuixos que el documental s’encara amb valentia a molts dels dracs propis de l’adopció internacional .  Des d’una mirada que és personal  i intransferible  Jung transita pels impactes que l’abandó, el pas per l’orfenat, l’arribada en el sí de la nova família, la necessitat de saber de la mare biològica o el canvi idiomàtic i cultural han tingut sobre la […]

Comments: 0
Projecte Xerpa

Xerpaweb from Teresa Terrades

Comments: 2
1 2 3 4 5 6 23