Authors
El lideratge dels professors

Comments: 0
L’educació és una relació?

“Cap aprenentatge significatiu es pot donar sense una relació significativa” Rita Pierson.  En el darrer article vaig fer unes reflexions al voltant de les xarxes de relacions que ens defineixen i de la importància d’acompanyar als nois i noies que no compten amb una estructura sòlida d’aquestes. Mentre l’escrivia vaig tenir clar que l’article necessitava complementar-se amb l’observació  de la xarxa de relacions que hem construït els adults. L’experiència viscuda ens ha configurat aquesta xarxa i d’aquí n’hem extret el concepte de com són les nostres relacions: poden ser riques, pobres, mediocres, fràgils, fortes o de tantes altres maneres com adjectius tinguem per a sentir-nos-hi identificats. Amb ell ens movem en els diferents espais de la nostra vida. Poques vegades però, ens som conscients i desconeixem el pes que té aquest autoconcepte en el nostre dia a dia. La realitat ens mostra que ens condiciona i molt perquè el nostre auto reconeixement, la nostra pròpia percepció, està determinada per la manera com hem après a relacionar-nos i del retorn que dels altres hem anat obtenint al llarg de la nostra vida. En el fons es tracta de com, des d’aquest concepte de nosaltres mateixos , ens posicionem en el món. Les […]

Comments: 0
Xarxes xerpes

Les relacions personals tenen , segons el psicòleg i coach Joan Quintana , tres dimensions primordials. Una, és la relació amb un mateix. La segona és la xarxa primària que comprèn a les persones que estimem i ens estimen de manera incondicional. La xarxa secundària és la que compta amb les persones amb les que treballem i col.laborem per sobreviure. En aquesta darrera xarxa la nostra acceptació es dóna per la capacitat que tinguem de generar valor en la relació amb els altres. La nostra autoestima i la manera com ens sentim en el món depenen en bona part  de la qualitat de les relacions que hem tingut des de la infantesa dins la xarxa primària. Des d’aquest punt de vista , entenem que les nostres relacions dins la xarxa secundària tenen una determinada qualitat en funció de la qualitat que han tingut les de la primària. Aquestes xarxes interactuen i es modulen al llarg de la nostra vida , de manera que no són estàtiques ni inamovibles . Entenc que ho hauríem de tenir molt present tots els que estem implicats en el món educatiu : les relacions entre docents i alumnes són relacions de col.laboració i d’acceptació en […]

Comments: 0
Setembre amb folre i manilles

Fa pocs dies els instigadors d’una iniciativa encomiable em van venir a veure per donar-me-la a conèixer. Es tracta fonamentalment de descobrir Catalunya pas a pas , comarca a comarca, i anar establint vincles entre persones de la zona  i els visitants excursionistes. La intenció que hi ha darrera la iniciativa, és la de descobrir la gent i el territori d’aquest país petit. Fa poc han obert aquest bloc: http://pasapasxcat.wordpress.com/author/pasapasxcat/. La idea no és nova i probablement altres grups, entitats i centres excursionistes ja l’hagin iniciat en diferents moments. El que em va enganxar de la proposta va ser l’entusiasme de les persones que estaven muntant tot aquest  tinglado. Se sentien inspirades pels exemples emblemàtics com el de Josep Mº Espinàs i transmetien l’agradable sensació que ens aporten aquells diumenges tardorals en què decidim matinar pel simple gust de caminar acompanyats, per tornar després a casa amb la certesa que l’hem encertat. M’agrada començar el setembre tenint la perspectiva d’activitats motivadores com aquesta , un fet que trobo traslladable a tot inici de curs. Després d’haver fet el balanç global del curs que s’ha deixat enrere , la perspectiva del nou,  ens obre la possibilitat de pensar en allò que […]

Comments: 0
Aules del futur?

Comments: 0
L’arrogància, el pes d’un contravalor

“Es necessari tenir valor per a aixecar-nos i parlar. És necessari tenir-lo per asseure’ns i escoltar.” Winston Churchill L’arrogància és un contravalor present en les nostres relacions personals, en les nostres relacions laborals, en la nostra realitat col.lectiva. Es caracteritza per  mostrar un excessiu orgull cap a un mateix i sobretot per creure que es pot exigir més privilegis dels que es té dret. Qui exerceix l’arrogància està immers en aquell paradigma de pensament en el que s’oblida que es forma part d’un ens més ample de relacions entre iguals i que per tant , la resta de persones que hi són, també tenen drets, anhels i aspiracions que volen ser exercides. L’arrogant contempla els valors contraris,  l’empatia i la humilitat com a valors tous, dèbils i inconsistents. Són a l’extrem oposat de la seva manera d’obrar. Hauria preferit parlar més des de l’òptica d’un valor que la d’un contravalor, però la realitat és tossuda i persistent i estem assistint a contínues mostres  desacomplexades  de l’arrogància més castissa. L’arrogància educativa es dóna a diferents nivells: és arrogant l’ actitud dels docents que volen fer prevaldre determinats drets que consideren adquirits per criteris d’antiguitat, oblidant que hi poden haver companys de feina […]

Comments: 0
Com liderar el canvi en els centres educatius

Comments: 0
“És l’hora dels adéus…”

L’inici del període estiuenc ve precedit per una corrua de comiats de molt diversa índole.  Els caps de setmana de juny queden literalment presos per tota mena de festivals, actuacions, dinars, sopars  que tanquen el que fins aquell dia n’hem dit curs. Sort que el juny és un mes amb el mateix nombre de caps de setmana com els altres,  que sinó encara encabiríem més actes a les estressades agendes d’aquests dies. Malgrat aquest to irònic davant l’hora dels adéus del final de curs, el que constatem davant el fervor d’actes de cloenda, és la necessitat que tenim les persones de tancar allò que s’acaba i que la feina feta es vegi reconeguda d’una manera pública. Perquè els comiats són actes públics, són aquells espais de temps que ens dediquem a viure plegats l’experiència d’arribar al final. I d’entre els molts que compartim i compartirem, avui parlo dels comiats a les escoles i instituts. Volem viure junts aquell aiguabarreig de sensacions que ens provoca la melangia  d’haver de deixar l’escola de la nostra vida al final de sisè de primària, quart d’ESO o segon de batxillerat i l’expectació que ens provoca el que ha d’esdevenir-se. El xoc d’emocions que se’ns […]

Comments: 0
Els agrupaments d’aula: què, qui i com?

El debat al voltant de com han de ser els agrupaments dels alumnes a les aules ha tornat a revifar . El detonant ha estat l’anunci de la posada en marxa del programa intensiu de millora (PIM) que el Departament d’Ensenyament iniciarà el proper curs. El programa vol oferir atenció específica als alumnes de primer d’ESO que arriben de primària amb un nivell molt baix de llengua i matemàtiques. Dubtes a banda sobre com acabarà implantant-se aquest programa, l’anunci del mateix reobre una discussió mai ben prou ben tractada ni prou ben tancada en el món educatiu: Quina és la millor fórmula a l’hora de fer els agrupaments a l’aula que garanteixi l’èxit en els aprenentatges de tots i cadascun dels nois i noies? Després de gairebé vint-i-cinc anys de docència m’atreveixo a dir que la pedra filosofal no la tenim en aquest tema , però sí que sabem algunes coses. Sabem dels efectes de les classes homogènies. En aquestes, s’agrupen als alumnes en funció del seu nivell acadèmic , un concepte que ens entretenim poc a definir què vol dir , però que a la pràctica es redueix a la premissa del tu ets llest , vas al grup […]

Comments: 0
L’educació és una relació. Rita Pierson

Comments: 0
1 3 4 5 6 7 23