Havia escollit aquell batxillerat perquè tota l’orientació rebuda indicava que era el més adient per a ell. El primer curs va ser de descoberta: un nou sistema, nous llenguatges, noves formes d’estudiar. S’hi va anar adaptant. Al principi amb il.lusió, després amb un cert cansament i cap al final amb cert desencant. Un parell de matèries pel setembre van comportar-li un estiu feixuc però finalment ho va aprovar tot. Estava intranquil per un Treball de Recerca que no veia massa clar com afrontar-lo , sense un tutor present ni atent que l’inspirés cap confiança. Havia demanat un canvi però la casuística generada per la baixa de maternitat de la tutora de classe i la seva coincidència amb el termini de dies per a gestionar el canvi , li ho havien impedit. Estrany però cert. Va iniciar el segon curs immers en una crisi personal: amors frustrats, desorientació al voltant de les decisions de futur que se li acostaven i un entorn acadèmic gens càlid. Un còctel poc digerible per a fer front al ritme d’un curs molt curt, molt intens i que no està per punyetes. Es va espavilar com va poder amb el treball de recerca. En acabar-lo […]
Fruit de la col.laboració amb l’Oficina Tècnica de Joventut , la LLibreria Odissea i La Sastreria, vam poder gaudir d’un vespre molt interessant amb les paraules de Jaume Funes, al voltant del seu llibre “Álex no entiende el mundo” i del repte de ser jove en el món d’avui. De qui són els adolescents?,com acompanyar als joves des del món adult? des de quina perspectiva han de construir la seva identitat? Aquests van ser els interrogants al voltant dels quals vam reflexionar el passat dijous 30 d’octubre. Gràcies, Jaume i fins la propera!
El passat dia 23 de setembre la Fundació Jaume Bofill dins el Seminari de Perspectives Internacionals d’Educació , va dedicar una Jornada a l’Aprenentatge mòbil. S’entén com a tal, aquell que comporta l’ús de recursos tecnològics mòbils i que per la seva condició, modifica sí o sí , l’estructura clàssica a l’accés i aprenentatge dels coneixements. Com a punt de partida per a la reflexió, es va presentar la proposta Mobile Learning de la UNESCO que traça unes polítiques sobre aquest aprenentatge i volen ser el marc de referència per als països membres. David Atchoarena, Director de la Divisió de Desenvolupament del Professorat i Educació Superior a la UNESCO, va ser qui va exposar-lo. Mercè Gisbert, coordinadora del Fòrum Internacional d’Educació i tecnologia del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili, va introduir-nos a l’aprenentatge mòbil en el context català. Fins ara , i tal com diu Jordi Vivancos, responsable de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement de la Generalitat , teníem un model de transmissió de coneixements que partia de la idea que la informació era un bé escàs. Els coneixements que els estudiants havien de rebre i aprendre eren a les mans d’un […]
El passat dilluns dia 8 de setembre el claustre de l’escola Llebeig de Vilobí va dur a terme un seminari sobre Educació Relacional. Un matí intens de reflexió i aprofundiment al voltant de la importància de les relacions en la tasca educativa. Aquests són alguns dels moments compartits i un petit recull de la feina feta. Moltes gràcies i molt bon curs Escola Llebeig de Vilobí!
“Som éssers en transformació, no d’adaptació” Paulo Freire. Empesos per l’entusiasme d’una companya a qui li volem agrair que ens el contagiés, aquest juliol hem fet una formació sobre Comunitats d’Aprenentatge. Una experiència impactant i altament recomanable que ens ha apropat a un model educatiu d’èxit. Un model que es recolza sobre els principis de l’eficiència i l’equitat i en l’evidència científica , és a dir en l’aplicació d’unes actuacions educatives capaces d’obtenir els millors resultats en contextos molt diversos. Es distingeixen de les ocurrències que serien aquelles pràctiques que tot i poder ser innovadores no necessàriament suposen la millora dels resultats educatius. Les comunitats d’aprenentatge tenen l’aval del CREA , el Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats de la Universitat de Barcelona, un fet que ens dóna la mida del rigor científic de les pràctiques educatives i dels objectius que es persegueixen. Els treballs del CREA formen part del projecte INCLUD-ED , el programa d’investigació de més rang científic i amb majors recursos dedicats a l’estudi de l’educació escolar, dins la Unió Europea. Com es pot comprovar , és una proposta d’aprenentatge que compta amb una sòlida estructura científica al darrera, i per tant […]
Deia Vigotsky [1] (1896-1934) que els contextos i les relacions són aspectes determinants en els processos d’aprenentatge. Segons ell, les relacions amb la realitat, són des dels seus inicis relacions socials. Al fil d’aquesta visió entén que en l’aprenentatge existeix la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) , que és el nivell de desenvolupament al que podem arribar , acompanyats per la guia d’un adult que a priori domina millor determinats coneixements o destreses. L’aprenentatge engloba un doble procés, un de construcció individual i un altre de social en tant que les persones formem part d’una comunitat, i tal com diu el professor Àngel Pérez Gómez al seu llibre Educarse en la era digital[2], el social precedeix a l’individual. És en aquest sentit que les xarxes de relació dels nostres alumnes són fonamentals en la seva formació. La seva identitat es construeix en les múltiples relacions que han mantingut amb els altres. Els éssers humans som el resultat d’allò que el món dels altres ens ha donat. Per mitjà de la conversa i el diàleg els nois i noies construeixen la narració del món que habiten. La història de les relacions amb altres persones genera una història personal. Joan Quintana i […]
“Tots tenim un talent innat i un gran potencial per explorar”. Valentí Fuster Una de les tasques importants dels nostres joves és haver de decidir què voldran ser de grans. Una tria gens fàcil que sovint es fa sense haver-li dedicat massa temps malgrat la seva transcendència. Així, el que els decanta cap a una elecció determinada , pot tenir més a veure amb una manera de sortejar dificultats o situacions percebudes com a poc gratificants, que no pas en una tria vocacional. Val la pena doncs, poder treballar amb els nois i noies uns criteris que els permetin desenvolupar després, un projecte personal propi que faci possible el desplegament del seu potencial. Per a fer-ho necessitem temps , dedicació i atenció, però a la pràctica pot ser molt rendible. Hi va la seva autorealització i el seu encaix dins la societat, factors imprescindibles per al benestar individual i col.lectiu tal com ens ensenya la piràmide de Maslow. L’acompanyament i l’orientació per a treballar els criteris que portaran a la tria, em sembla fonamental per als adolescents que estan encara en el procés de construcció de la seva personalitat. Els pares i els docents dediquem temps a informar i a explicar, […]
Una de les millors coses d’escriure , és el feedback que reps de persones que t’aporten coneixement, experiència , informació i crítica. Arran de l’article sobre Robert Capa, el Josep Ferret, un familiar proper, em va fer arribar l’experiència que la nostra família va viure del final de la Guerra Civil. En coneixia una part petita, i em va emocionar saber-ne més. Avui la comparteixo, per rememorar i recordar una experiència que com tantes d’altres , va formar part de la història col.lectiva d’aquella generació. Sempre m’ha semblat que estem en deute amb ells i que hauríem pogut ser més curosos amb l’esforç silenciós que van fer per a aconseguir que les següents generacions poguéssim viure en pau. “Ara que t’he expressat els sentiments que m’han fet aflorar el teu escrit, permet-me que t’expliqui el que jo sé d’aquells dies de gener de 1939, records que em van explicar la meva mare Paquita, i la teva àvia Palmira. La situació de la família Julià va ser dramàtica aquells anys. Els dos fills nois, (el Josep i el Joan), els tres gendres (Enric, Pere i Miquel) i el futur gendre Josep (el teu avi Pons) van ser mobilitzats i eren al […]
“Va ser a Espanya on la meva generació va aprendre que es pot tenir la raó i ser derrotat , que la força pot destruir l’ànima i que a vegades el coratge no obté cap mena de recompensa” Albert Camus Les primeres vegades que vaig sentir a parlar de la Guerra Civil va ser de la mà de la meva àvia, una dona que aleshores tenia vint anys, vivia a pagès, tenia un enamorat que va haver de marxar al front i de qui no va saber res durant mesos, i dos cosins que mai van tornar. Una història com la de tantes dones de l’època , que va explicar-nos als néts fins la sacietat , intentant inocular-nos un esperit pacifista. Ho va aconseguir sobradament. La captivadora manera de contar les seves històries aconseguia transportar-nos als escenaris de la guerra tot saltant-nos la barrera del temps i revivint la duresa del conflicte. Ella ja no hi és però la imatge que em vaig fer de la Guerra Civil ha quedat condicionada al seu relat, tan subjectiu i tan parcial com el de cadascú que la va viure i tan comú a l’hora pel que fa a l’horror viscut. […]
- Un resum breu en imatges de les activitats formatives fetes al llarg del curs 2014-2015
- BREUS RELATS D’ESTIU 3: Passatge a casa
- BREUS RELATS D’ESTIU 2: Un dubte que no cal
- BREUS RELATS D’ESTIU 1
- Bones Festes!
- Activitats (13)
- Actualitat (90)
- Altres (32)
- Coaching (70)
- Educació (155)
- Mentoria (2)
- Notícies (15)
