Categories
L’alfabet de la sexualitat adolescent

“Vivir el Sexo. El hombre que aprendió a vibrar” és un llibre de Francesc Granja que de manera molt valenta i sincera, explica la transformació de la seva vida sexual i personal , després de tenir un accident de cotxe l’any 1994 que el va condicionar a viure en cadira de rodes des d’aleshores: “Em vaig quedar tetraplègic , sense la capacitat d’estimular un sol muscle des del pit fins als peus”, explica en iniciar el relat de la seva història. Des de la visió personalíssima de la seva experiència , el llibre ens obre la porta a tot un nou univers de la sexualitat, fet d’energia i emoció més enllà de la genitalitat . Per a poder explicar aquesta transformació, el Francesc ha trencat tabús i prejudicis antics des dels quals havia construït una visió peniscèntrica de la seva sexualitat, però sobretot ha  fet un profund viatge al seu interior i ha despullat  la seva ànima. Així  ha pogut reescriure un guió que semblava immutable fins llavors i en fer-ho ha descobert un concepte superior de l’amor: “el que sí que m’atreveixo a deduir és que la metamorfosi de la meva sexualitat, més enllà de la tetraplègia, o potser […]

Comments: 0
Mestres de la República

Comments: 0
Apte per a l’adopció

“Approved for Adoption” és un documental del tot recomanable que explica en primera persona l’experiència adoptiva de Jung  , un noi nascut a Corea i adoptat a Bèlgica als anys setanta.  Amb una sensibilitat colpidora , Jung narra la seva particular vivència del fet adoptiu a través d’un viatge que fa al seu país d’origen. Combina  l’animació amb les imatges reals per a conduir-nos per les diferents estacions de la seva vida i se serveix del dibuix animat per a fer-nos entrar en els espais més foscos d’aquestes estacions: els moments de les preguntes sense resposta, els moments d’incomprensió, de solitud o d’incertesa davant la seva adopció. No és casual que faci servir el dibuix animat. Per ell dibuixar va ser, durant molts anys, una eina d’evasió des de la qual imaginava respostes als seus interrogants. És gràcies a aquests dibuixos que el documental s’encara amb valentia a molts dels dracs propis de l’adopció internacional .  Des d’una mirada que és personal  i intransferible  Jung transita pels impactes que l’abandó, el pas per l’orfenat, l’arribada en el sí de la nova família, la necessitat de saber de la mare biològica o el canvi idiomàtic i cultural han tingut sobre la […]

Comments: 0
Projecte Xerpa

Xerpaweb from Teresa Terrades

Comments: 2
El lideratge dels professors

Comments: 0
L’educació és una relació?

“Cap aprenentatge significatiu es pot donar sense una relació significativa” Rita Pierson.  En el darrer article vaig fer unes reflexions al voltant de les xarxes de relacions que ens defineixen i de la importància d’acompanyar als nois i noies que no compten amb una estructura sòlida d’aquestes. Mentre l’escrivia vaig tenir clar que l’article necessitava complementar-se amb l’observació  de la xarxa de relacions que hem construït els adults. L’experiència viscuda ens ha configurat aquesta xarxa i d’aquí n’hem extret el concepte de com són les nostres relacions: poden ser riques, pobres, mediocres, fràgils, fortes o de tantes altres maneres com adjectius tinguem per a sentir-nos-hi identificats. Amb ell ens movem en els diferents espais de la nostra vida. Poques vegades però, ens som conscients i desconeixem el pes que té aquest autoconcepte en el nostre dia a dia. La realitat ens mostra que ens condiciona i molt perquè el nostre auto reconeixement, la nostra pròpia percepció, està determinada per la manera com hem après a relacionar-nos i del retorn que dels altres hem anat obtenint al llarg de la nostra vida. En el fons es tracta de com, des d’aquest concepte de nosaltres mateixos , ens posicionem en el món. Les […]

Comments: 0
Xarxes xerpes

Les relacions personals tenen , segons el psicòleg i coach Joan Quintana , tres dimensions primordials. Una, és la relació amb un mateix. La segona és la xarxa primària que comprèn a les persones que estimem i ens estimen de manera incondicional. La xarxa secundària és la que compta amb les persones amb les que treballem i col.laborem per sobreviure. En aquesta darrera xarxa la nostra acceptació es dóna per la capacitat que tinguem de generar valor en la relació amb els altres. La nostra autoestima i la manera com ens sentim en el món depenen en bona part  de la qualitat de les relacions que hem tingut des de la infantesa dins la xarxa primària. Des d’aquest punt de vista , entenem que les nostres relacions dins la xarxa secundària tenen una determinada qualitat en funció de la qualitat que han tingut les de la primària. Aquestes xarxes interactuen i es modulen al llarg de la nostra vida , de manera que no són estàtiques ni inamovibles . Entenc que ho hauríem de tenir molt present tots els que estem implicats en el món educatiu : les relacions entre docents i alumnes són relacions de col.laboració i d’acceptació en […]

Comments: 0
Setembre amb folre i manilles

Fa pocs dies els instigadors d’una iniciativa encomiable em van venir a veure per donar-me-la a conèixer. Es tracta fonamentalment de descobrir Catalunya pas a pas , comarca a comarca, i anar establint vincles entre persones de la zona  i els visitants excursionistes. La intenció que hi ha darrera la iniciativa, és la de descobrir la gent i el territori d’aquest país petit. Fa poc han obert aquest bloc: http://pasapasxcat.wordpress.com/author/pasapasxcat/. La idea no és nova i probablement altres grups, entitats i centres excursionistes ja l’hagin iniciat en diferents moments. El que em va enganxar de la proposta va ser l’entusiasme de les persones que estaven muntant tot aquest  tinglado. Se sentien inspirades pels exemples emblemàtics com el de Josep Mº Espinàs i transmetien l’agradable sensació que ens aporten aquells diumenges tardorals en què decidim matinar pel simple gust de caminar acompanyats, per tornar després a casa amb la certesa que l’hem encertat. M’agrada començar el setembre tenint la perspectiva d’activitats motivadores com aquesta , un fet que trobo traslladable a tot inici de curs. Després d’haver fet el balanç global del curs que s’ha deixat enrere , la perspectiva del nou,  ens obre la possibilitat de pensar en allò que […]

Comments: 0
Aules del futur?

Comments: 0
L’arrogància, el pes d’un contravalor

“Es necessari tenir valor per a aixecar-nos i parlar. És necessari tenir-lo per asseure’ns i escoltar.” Winston Churchill L’arrogància és un contravalor present en les nostres relacions personals, en les nostres relacions laborals, en la nostra realitat col.lectiva. Es caracteritza per  mostrar un excessiu orgull cap a un mateix i sobretot per creure que es pot exigir més privilegis dels que es té dret. Qui exerceix l’arrogància està immers en aquell paradigma de pensament en el que s’oblida que es forma part d’un ens més ample de relacions entre iguals i que per tant , la resta de persones que hi són, també tenen drets, anhels i aspiracions que volen ser exercides. L’arrogant contempla els valors contraris,  l’empatia i la humilitat com a valors tous, dèbils i inconsistents. Són a l’extrem oposat de la seva manera d’obrar. Hauria preferit parlar més des de l’òptica d’un valor que la d’un contravalor, però la realitat és tossuda i persistent i estem assistint a contínues mostres  desacomplexades  de l’arrogància més castissa. L’arrogància educativa es dóna a diferents nivells: és arrogant l’ actitud dels docents que volen fer prevaldre determinats drets que consideren adquirits per criteris d’antiguitat, oblidant que hi poden haver companys de feina […]

Comments: 0
1 2 3 4 16