“Es necessari tenir valor per a aixecar-nos i parlar. És necessari tenir-lo per asseure’ns i escoltar.” Winston Churchill L’arrogància és un contravalor present en les nostres relacions personals, en les nostres relacions laborals, en la nostra realitat col.lectiva. Es caracteritza per mostrar un excessiu orgull cap a un mateix i sobretot per creure que es pot exigir més privilegis dels que es té dret. Qui exerceix l’arrogància està immers en aquell paradigma de pensament en el que s’oblida que es forma part d’un ens més ample de relacions entre iguals i que per tant , la resta de persones que hi són, també tenen drets, anhels i aspiracions que volen ser exercides. L’arrogant contempla els valors contraris, l’empatia i la humilitat com a valors tous, dèbils i inconsistents. Són a l’extrem oposat de la seva manera d’obrar. Hauria preferit parlar més des de l’òptica d’un valor que la d’un contravalor, però la realitat és tossuda i persistent i estem assistint a contínues mostres desacomplexades de l’arrogància més castissa. L’arrogància educativa es dóna a diferents nivells: és arrogant l’ actitud dels docents que volen fer prevaldre determinats drets que consideren adquirits per criteris d’antiguitat, oblidant que hi poden haver companys de feina […]
L’inici del període estiuenc ve precedit per una corrua de comiats de molt diversa índole. Els caps de setmana de juny queden literalment presos per tota mena de festivals, actuacions, dinars, sopars que tanquen el que fins aquell dia n’hem dit curs. Sort que el juny és un mes amb el mateix nombre de caps de setmana com els altres, que sinó encara encabiríem més actes a les estressades agendes d’aquests dies. Malgrat aquest to irònic davant l’hora dels adéus del final de curs, el que constatem davant el fervor d’actes de cloenda, és la necessitat que tenim les persones de tancar allò que s’acaba i que la feina feta es vegi reconeguda d’una manera pública. Perquè els comiats són actes públics, són aquells espais de temps que ens dediquem a viure plegats l’experiència d’arribar al final. I d’entre els molts que compartim i compartirem, avui parlo dels comiats a les escoles i instituts. Volem viure junts aquell aiguabarreig de sensacions que ens provoca la melangia d’haver de deixar l’escola de la nostra vida al final de sisè de primària, quart d’ESO o segon de batxillerat i l’expectació que ens provoca el que ha d’esdevenir-se. El xoc d’emocions que se’ns […]
El debat al voltant de com han de ser els agrupaments dels alumnes a les aules ha tornat a revifar . El detonant ha estat l’anunci de la posada en marxa del programa intensiu de millora (PIM) que el Departament d’Ensenyament iniciarà el proper curs. El programa vol oferir atenció específica als alumnes de primer d’ESO que arriben de primària amb un nivell molt baix de llengua i matemàtiques. Dubtes a banda sobre com acabarà implantant-se aquest programa, l’anunci del mateix reobre una discussió mai ben prou ben tractada ni prou ben tancada en el món educatiu: Quina és la millor fórmula a l’hora de fer els agrupaments a l’aula que garanteixi l’èxit en els aprenentatges de tots i cadascun dels nois i noies? Després de gairebé vint-i-cinc anys de docència m’atreveixo a dir que la pedra filosofal no la tenim en aquest tema , però sí que sabem algunes coses. Sabem dels efectes de les classes homogènies. En aquestes, s’agrupen als alumnes en funció del seu nivell acadèmic , un concepte que ens entretenim poc a definir què vol dir , però que a la pràctica es redueix a la premissa del tu ets llest , vas al grup […]
Fa pocs dies, va arribar a les meves mans, el vídeo que podeu veure aquí mateix. Recull el moment en el que un alumne és expulsat de classe . Sense saber la casuística que porta a la tensa situació , en cap cas voldria emetre cap posicionament sobre la idoneïtat de l’expulsió. Però els arguments esgrimits per l’alumne, m’han obert un debat intern al voltant d’aquesta mesura extrema. En marxar de l’aula , el noi, tot enutjat , etziba un seguit de crítiques a la professora que en escoltar-les, més d’un li donaríem la raó. Li reclama emoció, motivació i dosis d’entusiasme en l’exercici de la seva feina per sacsejar les ments dels joves que té al davant. Els espectadors , que ens ho mirem des de la desconnexió de la situació real, prenem partit irremeiablement pel noi. Perquè és doni aprenentatge entre els estudiants, la nostra mirada, la nostra intenció i la nostra implicació són factors molt més determinants que la transmissió asèptica de coneixements . Cada dia ho comprovem a l’aula. De la mateixa manera , perquè l’acte de l’aprenentatge es pugui donar, cal assegurar la possibilitat que s’esdevingui. Pot passar que les actituds impròpies d’algú, trenquin el […]
En el marc de les jornades “Educació avui” , la Fundació Bofill ens va plantejar aquesta pregunta: Quines són les nostres tres prioritats educatives per a la Catalunya d’avui? . Aquesta és la meva aportació. I si posem l’índex de l’Educació Interior Bruta com un dels índex de riquesa d’un país?
- Un resum breu en imatges de les activitats formatives fetes al llarg del curs 2014-2015
- BREUS RELATS D’ESTIU 3: Passatge a casa
- BREUS RELATS D’ESTIU 2: Un dubte que no cal
- BREUS RELATS D’ESTIU 1
- Bones Festes!
- Activitats (13)
- Actualitat (90)
- Altres (32)
- Coaching (70)
- Educació (155)
- Mentoria (2)
- Notícies (15)
- "No ens deixem dur al desastre!": l'actualitat en 8 tuits
- Jordi Bernadó retratarà Barcelona omplint el Liceu amb barcelonins de totes les nacionalitats