Qualitat de vida o nivell de vida?

 

Elisabet Sahtouris és una coneguda biòloga de l’evolució que defensa que les primeres formes de vida van passar d’una etapa juvenil en quèles espècies van ser competitives, a una etapa de maduresa en laqual es van adonar que si no cooperaven no podrien ser més eficientsa nivell energètic, i per tant els seria més difícil la supervivència. Tal com ella ho planteja, diu que l’actual crisi ésbiològica i , o bé cooperem o ens extingirem. És una afirmaciótan rotunda com possibilista a la vegada: cooperar és una actitud al’abast de tothom.

 

Des del mónde la filosofia Jordi Pigem observa que, fins ara, hem viscut enel paradigma del consum. Talment com si el propòsit de la vidahumana fos el de produir per consumir. Però aquest model ha posat allímit la resistència biològica del planeta. Escassegen els recursos i està demostrat que aquesta fórmula no porta al benestar humà.

Per tant,proposa un canvi de model social i econòmic que va en una línia semblant al de la biòloga. La seva aposta passa per posar en elcentre de l’economia a les persones i la seva felicitat. Tot uncanvi de paradigma. Els índex que mesuren la felicitat humana al planeta com ara l’esperança de vida, la petjada ecològica o la satisfacció vital , demostren que els països amb un benestarmaterial i un PIB més alts, no necessàriament són els que tenen lasatisfacció vital més alta. L’exemple revelador és el d’EstatsUnits que en un d’aquests anàlisis va quedar al lloc cent catorzedel món , entre Madagascar i Nigèria. És necessari doncs reorientar la brúixola i les finalitats del que anomenem progrés.

Fomentar allò que ens fa humans i que ens és propi , com el pensamentcreatiu, el coneixement, l’empatia o l’altruisme ens procura benestar personal, i sobretot benestar social. Abraham Maslow vaconstatar que les persones més auto-realitzades , les que tenenl’índex de felicitat més alt, són les que es dediquen a una tasca vocacional, amb una entrega desinteressada i generosa, sovint dirigida als altres. Aquestes persones posen per davant la qualitat de vida enlloc del nivell de vida i eleven l’índex del FIB:“Felicitat Interior Bruta”.

Si ho traslladem a un terreny més concret , podem intuir que el futur tendirà a portar-nos un nivell de vida més baix però una qualitat de vida més alta, amb un repartiment del treball major quel’actual, del que cobrarem menys però ens donarà més tempslliure. Les organitzacions o empreses hauran de redefinir els seus lideratges i els seus propòsits finals. Les seves estructures hauran de ser més horitzontals, amb persones al capdavant inspiradores d’aquests valors cooperatius que serviran per implicara tots i cadascun dels seus membres. Si en sabem, avançarem. Altres dreceres ens poden fer córrer molt , però no servirà de res si la direcció és equivocada.

   Teresa Terrades

Leave a Reply