“Cap aprenentatge significatiu es pot donar sense una relació significativa” Rita Pierson. En el darrer article vaig fer unes reflexions al voltant de les xarxes de relacions que ens defineixen i de la importància d’acompanyar als nois i noies que no compten amb una estructura sòlida d’aquestes. Mentre l’escrivia vaig tenir clar que l’article necessitava complementar-se amb l’observació de la xarxa de relacions que hem construït els adults. L’experiència viscuda ens ha configurat aquesta xarxa i d’aquí n’hem extret el concepte de com són les nostres relacions: poden ser riques, pobres, mediocres, fràgils, fortes o de tantes altres maneres com adjectius tinguem per a sentir-nos-hi identificats. Amb ell ens movem en els diferents espais de la nostra vida. Poques vegades però, ens som conscients i desconeixem el pes que té aquest autoconcepte en el nostre dia a dia. La realitat ens mostra que ens condiciona i molt perquè el nostre auto reconeixement, la nostra pròpia percepció, està determinada per la manera com hem après a relacionar-nos i del retorn que dels altres hem anat obtenint al llarg de la nostra vida. En el fons es tracta de com, des d’aquest concepte de nosaltres mateixos , ens posicionem en el món. Les […]
L’inici del període estiuenc ve precedit per una corrua de comiats de molt diversa índole. Els caps de setmana de juny queden literalment presos per tota mena de festivals, actuacions, dinars, sopars que tanquen el que fins aquell dia n’hem dit curs. Sort que el juny és un mes amb el mateix nombre de caps de setmana com els altres, que sinó encara encabiríem més actes a les estressades agendes d’aquests dies. Malgrat aquest to irònic davant l’hora dels adéus del final de curs, el que constatem davant el fervor d’actes de cloenda, és la necessitat que tenim les persones de tancar allò que s’acaba i que la feina feta es vegi reconeguda d’una manera pública. Perquè els comiats són actes públics, són aquells espais de temps que ens dediquem a viure plegats l’experiència d’arribar al final. I d’entre els molts que compartim i compartirem, avui parlo dels comiats a les escoles i instituts. Volem viure junts aquell aiguabarreig de sensacions que ens provoca la melangia d’haver de deixar l’escola de la nostra vida al final de sisè de primària, quart d’ESO o segon de batxillerat i l’expectació que ens provoca el que ha d’esdevenir-se. El xoc d’emocions que se’ns […]
A vegades, en alguns moments del curs, molts docents notem proper l’alè de l’estrés , un concepte que ens serveix per descriure uns símptomes amb denominador comú: el cansament. Quan es traspassa la frontera de la meitat de curs tot allò de positiu i de negatiu de l’any lectiu ja ha quedat molt definit i si hi ha relacions a l’aula que no s’han acabat de travar bé, difícilment se’ls dóna ja la volta. És un moment en el que ens instal.lem en una certa resignació davant el reptes diaris perquè les nostres bateries ja no ens carreguen d’energia amb la mateixa força que ho feien a l’inici de curs. En aquestes alçades de curs hem corregit molt, hem vist molts pares, hem parlat molt amb els nostres alumnes i allò que havia de canviar ja ha canviat, però algunes altres coses s’han enquistat. Les que s’enquisten ens provoquen sensació d’impotència i de vulnerabilitat. Hem d’acceptar que tot no ho resoldrem. Aquests moments hi són cada any i jo prefereixo reconèixer-los perquè això em permet prendre consciència de la meva realitat i buscar estratègies per recarregar-me de nou les piles. La feina docent requereix d’una capacitat normalment poc associada […]
En l’article anterior, la radicalitat adolescent la descrivíem a casa. En aquestes ratlles ens aproximarem a la seva expressió en els centres educatius de secundària. Aquests centres funcionen amb unes estructures organitzades i normativitzades regides per un principi d’autoritat. L’objectiu primordial és fer possible l’aprenentatge i el saber ser de tots els seus alumnes. Aquesta objectiu tan essencial, és posat en qüestió a mesura que l’adolescència pren protagonisme a les vides dels nois i noies. En la seva particular metamorfosi , l’acceptació de les normes i de l’autoritat entren en crisi. També apareix l’interrogant del perquè cal estudiar i quin sentit té fer-ho. Preguntar-se el perquè no vol dir que desaparegui en ells les ganes d’aprendre, només passa que sovint el que els interessa pot no coincidir amb el que “toca” aprendre a través de l’ensenyament obligatori. Els avenços en neurociència ens indiquen els enormes canvis que viu el cervell adolescent. En la seva transformació, l’activitat prefrontal fortament vinculada a l’emotivitat i a les relacions socials són predominants per davant de la visió a llarg termini. Per tant, per ells, pensar en termes d’emoció, recompensa immediata o risc, els és més fàcil que pensar en els efectes que poden […]
Els dies 15 i 16 de novembre s’ha dut a terme al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el 1r Congrés de la Fundació Edu21 sota el títol “Aprenentatge, Aula i Acompanyament”. El Congrés s’ha estructurat al voltant de la reflexió i el debat d’aquestes tres “A” fonamentals de tot fet educatiu. Han estat dos dies intensos que ens han renovat les idees i han refermat el nostre compromís vers l’educació . El contacte amb les experiències, amb les persones i els coneixements , ens inspiren i ens eleven, però sobretot reforcen la confiança amb la tasca docent. Assistir a aquestes trobades hauria d’estar promogut pels propis centres educatius, (cosa que alguns ja fan) però en general es donen poc i són molt limitades en el temps. El retorn positiu que aquestes formacions del professorat tenen a les escoles i instituts , és , segur , molt rellevant i s’hauria de poder mesurar com un dels valors afegits d’aquests centres. Els docents ben connectats, oberts a les experiències d’altres col.legues, enxarxats virtualment o física, probablement visquin amb més benestar físic i emocional la seva professió perquè l’acompanyament protegeix de l’estrés que genera la pròpia feina i minimitza els efectes de […]
Comunicar és una activitat imbricada directament en la tasca docent. L’acte comunicatiu es serveix de la paraula però no s’acaba amb ella. Ben al contrari, tot allò que l’acompanya té encara més força comunicativa. Segons els estudis, sembla que el que transmetem parlant representa un 7% de la informació total, el 38% de la informació que es transmet es fa a través de la qualitat de la veu i el 55% per cent restant es transmet per la postura, els moviments, la forma de respirar, la coloració de la pell etc. A l’aula, com a la vida , qualsevol cosa que fem, té valor de missatge. Tota la nostra conducta és comunicació. No sé si els educadors ens n’adonem de l’abast que té la nostra capacitat de comunicació . Tal com ens explica el psicòleg Raül Ortega Llavador, quan ens comuniquem , enviem dos missatges a la vegada: un fa referència al contingut de la comunicació i l’altre transmet informació al voltant de com l’emissor concep la seva relació amb el receptor. Emetem a l’hora l’aspecte del contingut i l’aspecte de relació en la nostra comunicació. Cada vegada que ens comuniquem amb els altres, a més de dir-los el que estem dient, […]
- Un resum breu en imatges de les activitats formatives fetes al llarg del curs 2014-2015
- BREUS RELATS D’ESTIU 3: Passatge a casa
- BREUS RELATS D’ESTIU 2: Un dubte que no cal
- BREUS RELATS D’ESTIU 1
- Bones Festes!
- Activitats (13)
- Actualitat (90)
- Altres (32)
- Coaching (70)
- Educació (155)
- Mentoria (2)
- Notícies (15)
- 'Ethel y Ernest': història d'un matrimoni i d'un país
- La CUP reitera la seva voluntat de presidir el Parlament