Archives
Cinc factors per a una tria vocacional

“Tots tenim un talent innat i un gran potencial per explorar”. Valentí Fuster Una de les tasques importants dels nostres joves és haver de decidir què voldran ser de grans. Una tria gens fàcil que sovint es fa sense haver-li dedicat massa temps malgrat la seva transcendència. Així, el que els decanta cap a una elecció determinada , pot tenir més a veure amb una manera de sortejar dificultats o situacions percebudes com a poc gratificants, que no pas en una tria vocacional. Val la pena doncs, poder treballar amb els nois i noies uns criteris que els permetin desenvolupar després, un projecte personal propi que faci possible el desplegament del seu potencial. Per a fer-ho necessitem temps , dedicació i atenció, però a la pràctica pot ser molt rendible. Hi va la seva autorealització  i el seu encaix dins la societat, factors imprescindibles per al benestar individual i col.lectiu tal com ens ensenya la piràmide de Maslow. L’acompanyament i l’orientació per a treballar els criteris que portaran a la tria, em sembla fonamental per als adolescents que estan encara en el procés de construcció de la seva personalitat.  Els pares i els docents dediquem temps a informar i a explicar,  […]

Comments: 0
Feina

Feia vint-i-cinc anys que hi era. Havia crescut laboralment  a redòs de l’entitat. I un bon dia es va acabar. Fusions i refusions  sobrevingudes quan ja començava a fer-se gran el van convidar a plegar. L’interval d’anys des de la seva entrada a l’entitat fins a la seva sortida havien estat plagats d’èxits i reconeixement  que sentia seus i alhora integrats en un tot més gran. En defensava els seus colors amb el mateix convenciment que es defensa allò que és propi. Hi havia un sentit de pertinença positiu  que feia del seu dia a dia una tasca il.lusionant , un posicionament que vist des d’ara té un què de raresa. En els darrers temps, aquest dia a dia s’havia fet feixuc, gairebé indigerible: situacions complexes en una i altra banda de la finestreta convertien les hores en carreres d’obstacles d’aquelles en les que saps d’on surts però no saps on vas a parar. I no hi ha res que esgoti més que córrer sense saber-ne el destí. Feina from Teresa Terrades Convidar-lo a baixar del tren va ser un alliberament: la pesada motxil.la es quedava dalt del comboi en marxa , mentre ell recuperava el seu espai personal massa […]

Comments: 0