BREUS RELATS D’ESTIU 1
BREUS RELATS D’ESTIU 1

En aquest parèntesi estival, llegir i escriure sobre allò que durant l’any no ens ha estat possible de fer, es converteix en una  de les millors maneres de renovar-se internament , de fer pòsit nou per omplir el rebost intel.lectual i anímic amb el que farem front al nou curs. En aquest parèntesi estival m’agrada especialment endinsar-me per móns aliens i diversos que en res s’assemblen als que m’apropo durant l’hivern , més dedicats a tot l’àmbit professional.

 

També m’agrada deixar córrer el teclat de l’ordinador cap a altres experiències viscudes o imaginades però allunyades de la reflexió educativa a la que normalment destino la meva activitat d’escriure.

És en aquesta dinàmica que enceto aquests relats breus fets de moments i persones que amb la seva presència puntual o no en el temps , m’han fet créixer com a persona.

 

 DESPRÉS DE PERDRE’L

No ens coneixem massa amb l’Adela , de fet ens diem hola i adéu en creuar-nos pel carrer. Tenim en comú una vella amistat que ara viu lluny de la ciutat. Fa poc temps va perdre el marit, un càncer fulminant se’l va endur a la meitat de la cinquantena. Els mateixos anys que ella, que fins a l’aparició de la malaltia havia viscut feliç i enamorada al seu costat i amb molts plans per fer plegats quan arribés l’hora de la jubilació.

No l’havia vist més des d’aquesta mort tan abrupte, tan a deshora, tan difícil de comprendre i que li havia pres la vida de la seva parella. Un matí xafogós de juliol ens vam creuar. Jo anava amb les meves càbales, queixant-me internament d’una calor que m’ha deixat fora de combat més d’un dia i l’Adela em va aturar amb un somriure amable, què tal Teresa, com estàs?. El seu rostre reflectia el terratrèmol emocional viscut. El dol deixa petjada ben endins de l’ànima. Però sota d’aquesta petjada dolorosa, l’Adela ha sabut trobat dins seu la serenitat que arriba de l’acceptació i l’esperança. Em va commoure profundament trobar-me-la i saber que amb l’arribada d’aquesta soledat no buscada ha après a caminar de nou rodejada de persones que l’acompanyen. Viu amb el cor obert , estimant cada alè del dia i recordant que aquesta etapa orfe d’ell la fa mirar la vida connectada a l’amor viscut i alhora al futur.

A mi em va fer sentir petita, estava malhumorada fins aquell moment en el que me la vaig trobar.  La vaig admirar i la segueixo admirant ara, que des de la tristesa ha après a volar.

 

 

 

Comments are closed.

Distintivo de Navega. CeDeC
  • El PDECat ajorna un mes l'elecció de la seva direcció
    El PDECat té previst aquest cap de setmana un congrés extraordinari per reformar l'estructura del partit després de quedar-se fora del Parlament i marcar el rumb ideològic de la formació. Tot i que d'entrada estava previst renovar també aquest cap de setmana la direcció del partit, finalment no serà així: es trasllada l'elecció concreta dels […]
  • Xavi Pascual no seguirà a la banqueta del Barça d'handbol la temporada que ve
    Segons Mundo Deportivo, Xavi Pascual no seguirà sent la temporada que ve l'entrenador del Barça d'handbol. El tècnic tenia contracte fins al 2022 i incloïa una opció de renovació si aconseguia guanyar la Lliga de Campions, però la voluntat del club de canviar la situació ha fet que arribés a un acord per anar-se'n. El Barça juga dimecres […]
There are currently no active blogs.