síndrome de l’èxit…

Dennis Perkins és l’autor del llibre Lecciones de Liderazgo de Desnivel Ediciones. Perkins estableix deu estratègies del lideratge al límit que extreu de l’expedició antàrtica duta a terme per  Shackleton i la seva tripulació entre 1914 i 1916.

El llibre fa una definició de les deu estratègies del lideratge al límit, a partir de les experiències viscudes per aquests exploradors . De totes elles en destaquen la creativitat tenaç, la gestió del conflicte o els valors clau del grup, però el que més m’ha ressonat és el penúltim capítol : “Aprender a liderar al límite” en el que es descriu la síndrome de l’èxit. Les seves característiques són les següents:

  • Les polítiques informals que van tenir èxit es transformen en polítiques rígides.
  • S’ignoren les amenaces i forces externes com per exemple els competidors.
  • Arrogància i complaença: Es creu que els problemes són només temporals.
  • La política interna i la conservació del poder es converteixen en els objectius primordials.
  • Conservadurisme: La cultura interna té aversió al risc.
  • Discapacitat per a l’aprenentatge: els nous enfocs no s’incorporen a la memòria de l’organització.
Una síndrome perillosa i molt extesa…

3 Responces in síndrome de l’èxit…
Carles Espinach says:

Què et sembla? Quines coses que passen, i quines coses que es diuen…
Sempre és satisfactori llegir coses com aquesta, que et reafirmen en els teus ideals i les accions empreses, malgrat la crítica i el descrèdit als que t’hagin pogut sotmetre. Però diuen que no hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure…
Com diria el poeta: adelante!

5 maig, 2012 at 13:01
Ricard Garcia says:

Llegir d’algú altre (aquest cop Dennis Perkins) el que vivim dia a dia, i veure que en treu les mateixes conclusions que un mateix en pugui treure de la pròpia experiència, fa pensar que no anem tant errats. Però si lluitar contra l’autocomplaença i les veritats úniques és com picar ferro fred, també serveix per refermar-se en la convicció que és molt saludable pensar sense condicionaments i enfrontar-se als problemes des de mirades ben diverses. Les grans empreses sempre han caigut quan s’han encastellat sense voler saber que passava enllà de les seves muralles. És trist, però és així…

5 maig, 2012 at 15:59
Lep says:

Això demostra que a la vida cal sempre aprendre a aprendre.

6 maig, 2012 at 8:28

Leave a Reply

Distintivo de Navega. CeDeC
There are currently no active blogs.